12 ANYS DE FELICITAT I UNA ETERNITAT DE LLUM I AMOR: CINQUÈ ANY: 1999
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
kalidoscopi
David Rovira Alsina
St.Quirze del Vallès, 1995
Budapest, 2007
Al blog d'en Robert
I al contemplar-te, així,
estirat damunt la sorra,
em transmets la teva pau,
em transmets la teva tendresa.
I així, aprop del mar,
me n’adono del que m’aportes,
del que has significat
en el meu llarg camí.
Et miro atentament,
i en la teva tranquil•litat
hi reflecteix el meu germà,
hi reflecteix la teva llum,
la seva llum.
Fils d’unió que es va entrellaçant,
tu amb ell, ell amb tu,
junts amb mi, jo amb tu,
amb la teva estimada família.
Quantes sensacions...
quantes emocions...
em transmeteu entre tots.
I és que amb tu,
hi veig el meu germà,
amb tu, experimento la pau,
la tranquil•litat, la sensibilitat,
la seguretat, la tendresa
i l’amor que fins ara i per sempre
em transmet i m’ha transmès
el meu estimat germanet.
I amb els dies,
he aprés a estimar-te,
i amb les paraules,
he aprés a escoltar-te,
i amb la teva mirada,
he aprés a mirar-te,
i així, a poc a poc,
em anat fent camí
els que ens hem quedat aquí,
tenint-vos sempre presents,
pensant sempre en vosaltres.
DAVID, et porto dins el meu cor
a través de les paraules del teu pare,
de les teves imatges, del teu somriure.
Només desitjo que tu,
que el meu germanet,
i que molts d’altres,
continueu rebent el nostre amor per vosaltres,
així com nosaltres el sentim dins el nostre cor.
Amb tot el meu amor,
intentant transmetre’t la tendresa que tu em transmets,
t’envio a través de l’aire, la meva sincera abraçada,
mimosa i dolça, cap al cel.
Brígida
estirat damunt la sorra,
em transmets la teva pau,
em transmets la teva tendresa.
I així, aprop del mar,
me n’adono del que m’aportes,
del que has significat
en el meu llarg camí.
Et miro atentament,
i en la teva tranquil•litat
hi reflecteix el meu germà,
hi reflecteix la teva llum,
la seva llum.
Fils d’unió que es va entrellaçant,
tu amb ell, ell amb tu,
junts amb mi, jo amb tu,
amb la teva estimada família.
Quantes sensacions...
quantes emocions...
em transmeteu entre tots.
I és que amb tu,
hi veig el meu germà,
amb tu, experimento la pau,
la tranquil•litat, la sensibilitat,
la seguretat, la tendresa
i l’amor que fins ara i per sempre
em transmet i m’ha transmès
el meu estimat germanet.
I amb els dies,
he aprés a estimar-te,
i amb les paraules,
he aprés a escoltar-te,
i amb la teva mirada,
he aprés a mirar-te,
i així, a poc a poc,
em anat fent camí
els que ens hem quedat aquí,
tenint-vos sempre presents,
pensant sempre en vosaltres.
DAVID, et porto dins el meu cor
a través de les paraules del teu pare,
de les teves imatges, del teu somriure.
Només desitjo que tu,
que el meu germanet,
i que molts d’altres,
continueu rebent el nostre amor per vosaltres,
així com nosaltres el sentim dins el nostre cor.
Amb tot el meu amor,
intentant transmetre’t la tendresa que tu em transmets,
t’envio a través de l’aire, la meva sincera abraçada,
mimosa i dolça, cap al cel.
Brígida
25 de Maig
Avui fa 2 anys que vas marxar.
Si, 2 anys, amb els seus mesos,
els seus dies i les seves hores.
No ha sigut fàcil, ni tant sols ara,
amb el temps que diuen que tot ho cura, ho és.
Com et puc oblidar?
Amb el teu somriure i els teus ulls transparents,
fan que et senti tant a prop com el primer dia.
Tu aixó ja ho saps, perqué ens observes
des del teu món d'estrelles, d'aventures
i d'histories fantàstiques.
Aquelles histories que li explicaves a l'Aneta
al parc d'Alsacia i en les que ella hi creia cegament.
Aquelles aventures de l'espai amb naus imaginaries
que fins avui no he entès lo meravelloses que eren.
Ara estic molt trista i els ulls se m'ofeguen entre llàgrimes,
però aquesta sensació passarà, mica en mica...
com passa l'hivern, i el fred, i poc a poc s'entra a la primavera,
amb el sol i la llum, les olors de les flors, les papallones...
Els papis son forts i valents i m'ensenyen el camí,
el com n'és d'important estar units,
el somriure cada dia, l'amor a canvi de res.
El creure que estàs bé em reconforta
i em permet que els núvols que m'envolten desapareguin
per veure el cel blau i clar, com els teus ulls,
i recordar lo feliços que hem sigut, el que hem rigut
i el que hem crescut junts.
M'invaeixen més records, tots alegres.
Qué n'hem sigut de feliços!
i respiro lentament, serena, tranquila.
I, amb un gran somriure,
torno a recordar el que erets,
el que ets i el que seràs per sempre.
T'estimo Deivid
Naty
Poema pel David
Dedicat per la Xènia
Sant Jordi 2007
Llibres que m'han anat bé
"El azar ordena el mundo más a fondo de lo que suponemos"
El Mejor lugar del mundo es aquí mismo
Francesc Miralles i Care Santos
Un llibre molt recomanable. Un petit conte que ajuda a recordar-nos com és d'important el que tenim i el que som.
El Mejor lugar del mundo es aquí mismo
Francesc Miralles i Care Santos
Un llibre molt recomanable. Un petit conte que ajuda a recordar-nos com és d'important el que tenim i el que som.
Del llibre Moments Feliços
Encara em sembla que et veig cada dia
en les petites coses que integravem
el món tranquil que habitàvem plegats.
Al principi et buscava, i ara encara.
Ara et retrobo en els signes més simples
I he comprès que és això el que tinc de tu.
La constant companyia del més tendre record.
Oriol Izquierdo
en les petites coses que integravem
el món tranquil que habitàvem plegats.
Al principi et buscava, i ara encara.
Ara et retrobo en els signes més simples
I he comprès que és això el que tinc de tu.
La constant companyia del més tendre record.
Oriol Izquierdo
"Cuando tenga que dejarte por un corto tiempo, por favor no desesperes, no te angusties ni te abraces a tu pena a través de los años; por el contrario, empieza de nuevo con valentía y con una sonrisa por mi memoria y en mi nombre. Vive tu vida y haz todas las cosas igual que antes.
No alimentes tu soledad con días vacíos, sino llena cada hora de manera positiva...
Extiende tu mano para confortar y dar ánimo y a cambio te confortaré y te tendré cerca de mi.
Y nunca, nunca tengas miedo de morir, porque yo estaré esperándote en el cielo!"
Anna9-gener-2009
El Petit Príncep
- Quan miris el cel, de nit, com que jo viuré en una de les estrelles, com que riuré en una de les estrelles, per a tu serà com si tots riguessim. Tindràs estrelles que saben riure!
I va tornar a riure.
- I quan t'hagis consolat (sempre ens acabem consolant) estaràs content d'haver-me conegut. Sempre seràs amic meu. Tindràs ganes de riure amb mi. I de vegades, obriràs la finestra, perquè sí, per gust... I els teus amics s'estranyaran molt de veure't riure mirant el cel. Aleshores els diràs: "sí, les estrelles sempre em fan riure!"
Encara ara em meravello de que el David em demanés que li llegís, cada nit, un capítol del Petit Princep. Però poc a poc ho vaig entenent. I ploro. I somric...
I va tornar a riure.
- I quan t'hagis consolat (sempre ens acabem consolant) estaràs content d'haver-me conegut. Sempre seràs amic meu. Tindràs ganes de riure amb mi. I de vegades, obriràs la finestra, perquè sí, per gust... I els teus amics s'estranyaran molt de veure't riure mirant el cel. Aleshores els diràs: "sí, les estrelles sempre em fan riure!"
Encara ara em meravello de que el David em demanés que li llegís, cada nit, un capítol del Petit Princep. Però poc a poc ho vaig entenent. I ploro. I somric...
GALETES FETES PER LA TIETA ANNA
Un present de l'Anna
L'Anna
va detectar i memoritzar aquesta frase al cine, mentre veia una pel.lícula infantil. Sabia que ens agradaria. I comprovem orgullosos que ella també fa el seu personal camí de creixement.
LA NOSTRA ACTITUD
"El poder está en nosotros. Con nuestra actitud estaremos monitorizando la actitud de los demás con respecto a nosotros. Será importante, pues, guardar las lágrimas, morder la angustia que sentimos ante la incertidumbre de un futuro que aparece en nuestro horizonte con imágenes que aun no estan claras, pero con la intima convicción de que nuestra fuerza interior será el timón del barco que nos conducirá a surcar nuevos mares en busca del puerto del bienestar"Toma un café contigo mismo
Records de com era el David
Carme, és dels millors regals que podíem rebre. Com et vaig dir, crec que poques persones van captar tot això del David.
DEU
Todos somos dioses. Dios está en nuestro interior. No deberíamos dejar que nuestros poderes mentales nos distraigan, puesto que son tan sólo indicadores a lo largo del camino. Necesitamos expresar nuestra divinidad y nuestro amor mediante buenas acciones, poniéndolas al servicio de los demás.
Hay unos ciertos beneficios que se pueden obtener de experiencias trascendentales como son el aceptar la existencia de lo divino o el comprender que la vida es mucho más que la frase "si no lo veo, no lo creo".
Nuestro camino es interior. Éste es el viaje más difícil y doloroso. Somos los responsables de nuestro propio aprendizaje. No podemos rechazar esta responsabilidad y echarla sobre las espaldas de otro, de algún gurú.
El reino de Dios está dentro de nosotros.
Brian Weiss Lazos de AmorHay unos ciertos beneficios que se pueden obtener de experiencias trascendentales como son el aceptar la existencia de lo divino o el comprender que la vida es mucho más que la frase "si no lo veo, no lo creo".
Nuestro camino es interior. Éste es el viaje más difícil y doloroso. Somos los responsables de nuestro propio aprendizaje. No podemos rechazar esta responsabilidad y echarla sobre las espaldas de otro, de algún gurú.
El reino de Dios está dentro de nosotros.
"Quan ja no som capaços de canviar una situació ens trobem al davant del desafiament de canviar-nos nosaltres"Viktor Frankl
UN CONTE
ANNUSKA
COSES QUE CAL LLEGIR
"lo único que no podría soportar es la pérdida de un hijo"
Poema escrit per un amic del Cole. Un nen molt especial...
DAVID, FILL...
LA LLUM DE LA CONSCIÈNCIA
"Que algo tan extraordinario como el hecho de ser conscientes de nosotros mismos sea producido por la simple estimulación de unas neuronas en el cerebro es tan inexplicable como la aparición del genio cada vez que Aladino frotaba su lampara"
Thomas Huxley
"Però el que heu de recordar és que la mort en si mateixa no existeix. Quan una persona mor es transforma en la gent que ha conegut. Els seus records perduren, la seva vida es divideix entre la gent que el va conèixer. És com si es multipliqués en molta gent"
"El món groc"
Albert Espinosa
Fragment d'un escrit d'en Josep Mª, bonic de compartir...
Per tots els notres angels que esteu per aquí
I'M ANGEL CHEEKS
your guardian Angel.
I will be there when nobody else is,
to care, kiss away tears
and bring smiles on rainy days.
And always to be a very best friend.
Because everybody needs somebody...
...That's me!
Dedicat per la Carme Serret. Aquest poema m'agrada especialment
Viure,
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se, perqué val la pena;
també és il.lusionar-se, perqué val la pena;
també és somniar, perqué va la pena;
i és abraçar-ho tot,
perqué,
com podríem viure sense abraçar?
Pare Joan Llimona
La muerte no es lo contrario de la vida. La vida no tiene opuesto.
Lo opuesto de la muerte es el nacimiento.
La vida es eterna
Eckhart Tolle
Dedicat per la Xènia
25 de maig del 2008
DEDICAT PEL JOSEP MARIA, DES DE MONTSERRAT, EL 25 de MAIG
Gràcies, Josep M., t'estimem molt...
"El dolor que más miedo nos da, es el que no conocemos"
Adriana
DEDICAT PEL TIO WILLY
Si pogués tocar els teus dits,
menjaria agenollat a terra,
engrunes de marbre i pedra,
si tan sols toqués els teus dits.
El meu cor ha fet miques,
el bocí més gran és amb tu.
willy
23-05-2008
EL DOL D'UN INFANT
"Si em moro abans que vosaltres, vull un funeral divertit, com el del David. Perquè el del David va ser molt maco. Els funerals els fan molt tristos, però no per la gent que hi és, sinó pel que s'ha mort, que segur que no li agrada veure a tothom tan trist"
Anna
Maig 2008
Dedicat per la Montse Vergel
QUÈ ÉS EL DOL?
"Em resulta impossible imaginar
que ja mai més estaré assegut amb tu,
ni sentiré el teu riure,
que tots els dies per la resta de la meva vida,
estaràs absent..."
CARRINGTON
L'ENYOR
Què donaria per tornar-te a veure
encara que només fos un minut.
Un minut etern, d'infinits segons.
No tinc paraules per dir-te
el molt que t'estimo, el molt que t'enyoro.
Avui només tinc llàgrimes.
Llàgrimes que callen la meva veu
i que m'ofeguen el cor.
Si pogués dir-te que t'estimo
ni que fos una vegada més....
Kalidoscopi
Frederick
Qui fa el temps bord?Qui fa la mel?
Qui vessa neu?
Qui fon el gel?
Qui apaga la llum?
Qui encén la lluna?
Qui pinta les flors una per una?
Quatre ratolins del cel,diu la cançó,
quatre com vosaltres…
i com un servidor.
El senyor Primavera que dansa amb els aiguats.
El senyor Estiu que pinta totes les flors dels prats.
El senyor Tardor porta el bon raïm madur.
I el senyor Hivern retalla cristalls de glaç ben dur.
Vet ho aquí, amics meus,
quatre estacions té l’any.
compteu-les bé amb els dits
que no hi ha engany
D'un llibre molt especial per l'Anni, per tots quatre. Dedicat a la Carme Serret.
Els companys de classe
La PeQe, una amiga del David de la seva classe, li ha dedicat aquest commovedor missatge al seu blog. Blog de Peque
Carme, gràcies per aquest nou regal, què em va causar un fort impacte. Perquè aquelles fotos les tenia al meu cor des de que les vam fer. Recordo amb intensitat aquell dia. Estàvem a Holanda i va ser el dia del cèlebre eclipsi del 11.08.1999. Llavors jo sentia que el meu món érem nosaltres quatre i que no necessitava res més. Vam anar a aquell camp de flors i el David, amb només quatre anyets, em va sorprendre pel seu entusiasme davant d'aquella explosió de color i vida. Va recollir unes quantes flors que va trobar ja arrencades i poc desprès va tenir la necessitat de replantar-les al camí, a l'únic lloc que semblava erm i sense vida. Jo vaig fer aquelles fotos i eren el meu tresor. Ningú en va fer massa cas, però jo els hi tenia un amor especial. Em vaig sentir especialment emocionat que haguessis reparat en aquestes fotos en concret.
Sembla escrit expressament per la presència del David a les nostres vides i per la seva marxa
Tots els senyals inciten a reprendre camí,
records, desigs, i també la presència
d’aquest adolescent de llarga cabellera
que s’ha aturat no saps per què uns instants
davant mateix de la teva finestra.
Darrera la cortina has pogut contemplar-lo
sense que ell ho sabés
tenia el cos molt bell i una mirada
suau, melangiosa.
Per uns instants el seu món ha envaït el teu món.,
l’ha mestrejat sense cap violència.
Ara que se n’ha anat, tu el recordes ;
però el que d’ell resta en aquest poema,
més que el record, és l’impuls amb què
t’ha obsequiat sense saber-ho.
records, desigs, i també la presència
d’aquest adolescent de llarga cabellera
que s’ha aturat no saps per què uns instants
davant mateix de la teva finestra.
Darrera la cortina has pogut contemplar-lo
sense que ell ho sabés
tenia el cos molt bell i una mirada
suau, melangiosa.
Per uns instants el seu món ha envaït el teu món.,
l’ha mestrejat sense cap violència.
Ara que se n’ha anat, tu el recordes ;
però el que d’ell resta en aquest poema,
més que el record, és l’impuls amb què
t’ha obsequiat sense saber-ho.
Miquel Martí i Pol
Per preservar la veu (1985)
Del llibre HABLANDO CON EL CIELO
"Incluído en este miedo a la pérdida está el miedo a la muerte. Muchos de nosotros, primariamente basados en el ego, no queremos aceptar que la vida tiene fin, y por lo tanto tememos a la muerte. Este miedo resulta del hecho de que la muerte es un estado sobre el que no tenemos control alguno. Es el absoluto desconocido. Está fuera de nuestros sentidos humanos y del pensamiento racional y lógico. No sólo ignoramos qué se puede esperar de la muerte , sino adónde vamos, si acaso vamos a algún lugar. Por desgracia, la muerte es la noticia periodística definitiva.Me asombra ver cuántas personas creen todavía que, al morir, dejamos de existir. Considero que mi trabajo es valioso para disolver ese punto de vista, abriendo así la mente a algo que está más allá de los sentidos físicos. En el momento en que transmito el mensaje de un espíritu a un ser querido, la vida de esa persona suele cambiar para siempre."
James Van Praagh
"Quan el meu patiment es va incrementar, aviat em vaig adonar que hi havia dues maneres de respondre a la situació: reaccionar-hi amb amargor o transformar el sofriment en una força creativa. Vaig triar-ne aquesta última"
Martin Luther King
Descansa amor meu,Tanca els ulls i adéu;
la lluita s’ha acabat,
el teu cos descansarà.
Els àngels vindran per tu,
i volant et portaran
cap un lloc ple d’alegria,
on jugaràs sense parar.
Entre els núvols saltaràs
i cançons mil tocaràs
des d’aquí et sentiré
com em cantes des del cel.
Et recordo bell David
com un àngel terrenal
amb el somriure als teus llavis
fresc i nítid com manantial.
Però també ets la papallona
que amb les ales obertes
ha deixat en forma d’ones
un aroma d’innocència.
Carme Rivera
"Les persones grans no entenen mai res, totes soles, i per als nens és molt pesat haver-los de donar sempre explicacions i més explicacions". El Petit Príncep
2007 de la Terra al Cel (poema per l"Anni)
No saps?
A l'inici de l'any
quan comencen a florir els ametllers
quan les cigonyes arriben...
sento necessitat d'apropar-me a tu.
Qualsevol excusa em val
desitjo saber-ne més
ens enviem missatges,
enmig de la música
de cants a la natura
de pensaments
de desitjos de canviar el món
de bones intencions...
Cada dia fas la pujadeta amb empenta
rere l'Anneta,
ens trobem
sempre somrius
poques paraules, però molt intenses
a l'arribar, al marxar
potser la feina ens espera.
Ens transmetem alguna inquietud
quedem que algun dia anirem a córrer.
No ens coneixem gaire
però sentim que podem pensar semblant
en algunes coses...
Un dia et dic,
no conec en David, cóm és?
No recordo les teves paraules
ni veig la teva expressió
ja que mig caminem,
però sí sento
la teva resposta
d'una senzillesa brutal
d'una tendresa extrema
amb tanta plenitud...
que resto embadalida i impregnada
de la intensitat i calidesa de les teves paraules
de l'amor que desprens pels teus fills, pel Natxo,
per tot el teu entorn...
Endevino el teu esguard sense mirar-te.
Sempre recordaré aquells instants...
I després, al cap de poc temps
"El somni"
un somni de nen gairebé adolescent.
I alguna cosa m'apropa a tu
tu que sempre ets positiva, animosa
i sempre fas sentir bé als que son vora teu.
No saps?
M'escrius dient-me que el David prepara
una música pel setembre "Los niños del coro"
i que enyores l'Anneta, està de colònies...
I al cap de poc temps
abans d'entrar al concert
em trobes i em dius que és una música molt bonica
amb tanta alegria, que
fins i tot la meva amiga es sorprèn.
I un dia més tard
les veus del Glòria de Vivaldi
comencen a enlairar-se
en un petit i etern viatge de cinc dies
camí del cel...
Després, el David, a tots ens canvia
ara som diferents, com aigua del riu que sempre flueix
per molts entrebancs que hi trobem,
com petits brins d'herba
inquiets per créixer, sense egoismes ni recances.
Hem après a escoltar més l'instant
a ser més conscients
i a donar i estimar més de debò.
No saps?
Ara sento que, de la terra al cel
sols hi ha un pas
molt petitet i alhora molt immens!
Gràcies.
Us estimo,
Xènia
Ahir mentre volava amb avió, em vaig quedar abstreta mirant l'horitzó, vaig sentir un moment de pau i inspiració, un moment en el qual vaig sentir l'escalfor del David aprop meu i que m'ha permés escriure aquestes 4 ratlles que m'agradaria compartir amb vosaltres:
David, ahir et vaig veure.
Volaves aprop meu.
Les teves ales m'il.luminaven de claror!
S'et veia tant feliç!!
Vaig intentar cridar-te
Però no em vas sentir.
Quin goig poder-te veure,
Quin goig poder-te sentir.
El teu cant sonava clar.
El teu cant em va omplir de joia
Vaig seguir la teva estel·la
amb la meva mirada,
i llavors va ser quan vaig poder veure
que em somreies des de l'infinit!!
Quin goig poder-te veure
Quin goig poder-te sentir
Montse
PUBLICAT AL BLOG DE L'ANNA MONTERO
También el otro día, al entrar en la habitación de Anna me fijé en el llavero que le trajo Jordi, cuando fue a Budapest con la Escuela de Música. Es un llavero plateado, en forma de corazón. Inmediatamente me acordé de David y pensé las conexiones que puede llegar a tener la vida.
Cuando Teresa, la mamá de Jordi, me comentó que un niño de los que habían ido con su hijo a Hungría había fallecido víctima de un atropello, intenté ponerme en el lugar de los padres pero no quise ni pensarlo. Quizá porque en aquel momento Anna se encontraba todavía aislada en la cámara, la nueva médula comenzaba a responder y empezábamos a sentirnos algo optimistas.
Quién me iba a decir que, al cabo de unos meses, los padres de aquel niño y nosotros íbamos a conocernos y a compartir unos sentimientos tan intensos.....
Avui dia 9 de gener, el nostre estimat David fa 13 anys
Són dies molt complicats, tothom s'estima el David. Tristesa, moments de desesperació, desànim i la incomprensió del succeït. Perdoneu si no he pogut ni escriure ni expressar en alguns moments els meus sentiments fins ara, m'ha estat difícil; no perquè no estigueu tant el David com vosaltres en el meu pensament i en el meu cor, sinó perquè em feia por sentir el dolor a l'hora de fer-ho. Avui això s'ha acabat!, penso que el millor tresor que tenim és parlar d'ell i recordar-lo en tot moment, encara que apareguin les llàgrimes en els nostres ulls.
David, ens toca a nosaltres donar-te vida amb el nostre record; massa aviat per deixar-nos, massa especial per aquest món.
Ens has deixat per volar en l'aire més pur, com les papallones; per córrer per l'herba més fresca; per navegar en el mar més calmat i càlid. No t'oblidarem mai, sempre restaràs amb nosaltres.
T'estimo David, sempre al meu cor.
Us estimo, un petó.
Mercè Saguer
DAVID, AVUI FAS 13 ANYS
Quan als matins contemplo
les muntanyes i et veig a tu David,
quan entre els arbres reflecteix el sol
et veig a tu David, si miro lluny allí estàs tu
Estàs tu David, sembles una ombra,
una ombra a la que jo estimo;
amb tot el meu cor, ets la meva flor;
la flor de les meves muntanyes.
Amb els teus bells ulls jo somnio,
perquè jo estic al teu costat,
sempre m’acompanyaràs,
sempre al meu costat.
Un gran petó!
Carme Vergel
SILENCI TRENCAT
Si teniu ocasió, us prego que llegiu el comentari publicat ahir, 10-1-08, a aquest blog, sota el títol de 'SILENCI TRENCAT'. És un resum impecable de moltes coses importants per nosaltres. M'ha fet plorar molt i li agraeixo a l'Eva que m'hagi fet tornar a sentir emoció.
UN REGAL D'ANIVERSARI PEL DAVID
Avui he pensat especialment amb tu, David
una jornada bonica, única
t'he tingut present,
quan el sol ha sortit
enmig de la canalla
entre les joguines de reis
en els núvols que es fan i desfan
en la música del silenci
en la il.lusió dels teus pares
i de l'Anneta, que s'ha posat especialment bonica
per la festa dels teus 13 anys.
En la caminada
sobretot quan feia pujada
en les converses amb els meus amics
i al capvespre
que per cert, avui, no ho saps?
ja comença ha arribar més tard...
Avui... com cada dia!
T'estimo, David. Un petó,
Xènia
EL DOL D'UN INFANT
Aquest és un poema de Nadal que va fer l'Anna i que, incompren- siblement he descobert avui. Portava dies a casa i no m'havia parat a llegir-ho. De vegades tanquem el nostre cor i no volem veure el que tenim al davant. Anna, princesa, és molt, molt bonic...
"Alegre com una campaneta que no para de tocar;
Avui el meu cor batega perquè us vull felicitar;
BON NADAL!
El David sempre amb nosaltres i mai s'en anirà;
I aquest Nadal estem amb ell i pensem amb ell;
I segur que mai, mai s'esborrarà"
Anna (i Flupi)
Desigs pel 2008 del Josep Mª, des de Montserrat. Són belles i sàvies paraules que volem compartir
Que el nou Any, que comença avui, sigui per a tots vosaltres, Natxo, Anna i Anni, com aquesta sortida de sol en la mar de Sitges. El sol, quan surt a l’horitzó, tot ho il·lumina, dóna calor, forma a les coses i color, ofereix vida, força i aliment. Així, doncs, vosaltres, al llarg de tot aquest 2008, cada mes, cada setmana i cada dia, sigueu l’un per l’altre, i per tots els qui us envolten i estimeu: amor, afecte, tendresa, bellesa, vida, coratge i força. Però, sobretot, sigueu amor i perdó l’un envers l’altre i per als demés, al llarg de l’any; és l’únic que cal fer cada dia, com el sol, que és amistat fidel i paciència renovada. El sol cada dia es dóna; vosaltres cada dia sigueu un nou do. En David és com aquest sol que us dóna vida, força i us il·lumina; sempre present enmig vostre com a do
DEDICAT PER LA MÒNI
Recordarem al David, avui i sempre.
Parlarem del David , avui i sempre.
Us preguntarem com esteu, avui i sempre.
Us escoltarem, avui i sempre.
Intentarem saber quan més necessiteu que us dediquem el nostre temps, i com....
Ens agrada compartir amb vosaltres les noves vivències i sentiments que elaboreu. És per a nosaltres, també, un aprenetatge. Ara i sempre.
Us entenem.
Formeu part de les nostres vides, com sempre ha estat.
DEL LLIBRE 'EL PROFETA'
"Vuestros hijos no son vuestros hijos.
Son los hijos y la hijas del anhelo de la Vida, ansiosa por perpetuarse.
Por medio de vosotros se conciben, mas no de vosotros.
Y aunque estén a vuestro lado, no os pertenecen.
Podéis darles vuestro amor; no vuestros pensamientos: porque ellos tienen sus propios pensamientos.
Podéis albergar sus cuerpos; no sus almas, porque sus almas habitan en la casa del futuro, cerrada para vosotros, cerrada incluso para vuestros sueños.
Podéis esforzaros por ser como ellos, mas no tratéis de hacerlos como vosotros: porque la vida no retrocede ni se detiene en el ayer.
Sois el arco desde el que vuestros hijos son disparados como flechas vivientes hacia lo lejos.
El arquero es quien ve el blanco en el camino del infinito, y quien os doblega con Su poder para que Su flecha vaya rauda y lejos. Dejad que vuestra tensión en manos del arquero se moldee alegremente. Porque así como Él ama la flecha que vuela, así ama también el arco que tensa"
DEDICAT A L'ANNA, L'ANNI I AL DAVID
UN ESTEL, UNA FLOR, UN PAPER...
Pluja d'estels,
desitjos llençats a l'aire
perquè t'arribin abans
i els puguis capturar del cel.
Un estel: un desig i molt amor,
dos estels: somnis i il·lusions, i molt amor,
tres estels: un munt de coses a dir-te i molt amor,
quatre estels: ....... i molt amor,
cinc, sis, set, vuit...
Els estels, quan van, et porten de nosaltres.
Els estels que estan són plens de tu,
van carregats dels teus missatges
i brillen amb la teva llum.
Distreta miro el cel, la nit és fosca,
un estel em captiva,
l'observo bé i m'adono que fa pampallugues.
He rebut el teu missatge,
i sé que tu has rebut el meu.
Un cop més ens hem entès.
Avui ha estat un estel, demà potser serà una flor,
o potser un paper que m'arribi a les mans,
no ho sé, però quan arribi el moment
no pateixis que el reconeixeré.
Seguim estant en contacte,
els teus senyals tenen força,
els teus senyals són les petites coses del dia a dia
que em criden l'atenció
i que em fan sentir en pau amb mi mateixa.
David, seguim estant en contacte.
David, estic, esperant un altre missatge teu.
Publicat al blog de Kalidoskopi
26-10-2007
ESTRET DE "LA VANGUARDIA"
"Tras la experiencia de dolor, jamás volverás a ser el que fuiste: eres otro. Si lo admites y admites que tu vida puede mejorar, aunque no esté esa persona querida, ¡renaces!
Suena fácil, pero si a alguien se le muere un hijo, debe de ser muy difícil...
¿dífícil? ¡Es heroico! ¡Con ese dolor, abrir los ojos cada mañana es una heroicidad! Esos padres no saben verlo en ese momento, pero son verdaderos héroes. Al final sentirán a su hijo dentro de ellos, más cerca que nunca, y vivirán una nueva vida con él.
¿Cuanto tiempo tiene que transcurrir? Cada persona necesita su tiempo. Un año, dos... ¡Pero que nadie se sienta culpable si llega antes! El tiempo de duelo no es el barómetro del amor que sentías por alguien."
Anji Carmelo
L'ANNA PETITA
Aquesta és l'Anna, l'Anneta, la meva neboda. Bellesa de princesa,tendra com una flor, però alhora forta, molt forta.
Els seus ulls i la seva mirada diuen molt, ella parla poc.És callada i tímida, silenciosa i discreta.
Li agrada molt jugar amb les seves coses, i fàcilment s'endinsa en el seu món de fantasia, sense deixar d'estar pendent de tot el que l'envolta.
Amb la seva il·lusió converteix en grans les petites coses,perquè endevina el gest i la intenció en els petits detalls,perquè gaudeix amb una flor o amb una papallona,i perquè, als seus 9 anys, ja ha aprés el valor de la vida.
Anna, t'estimo Publicat al blog de Kalidoskopi23-Sep-2007n'estic convençut
Aunque la pérdida de un hijo es, en verdad, algo desgarrador y está más allá del límite que un ser humano puede soportar, no obstante, alguien que sabe y comprende, tiene la seguridad de que el hijo no ha sido pérdido sino que más bien, ha pasado de este a otro mundo, y que lo encontrará en el dominio divino. Esa reunión será para la eternidad, mientras que en este mundo la separación es inevitable y causa un ardiente dolor"
Dels Escrits Bahá'ís
Dels Escrits Bahá'ís
El món gira i gira
ant de temps sense tu,
i sembla que va ser ahir quan ens vas deixar.
Tantes i tantes coses que han passat en aquests mesos,
i sembla que el món s'hagi aturat
el dia que vas marxar. Com pot seguir endavant la vida sabent que va fugir de tu aquell 25 de maig?
El món gira, gira i segueix girant, però tu ja no hi ets per fer-lo girar. Es nota, no té la força que tenia, ara gira per inèrcia, i abans eres tu qui el feia girar.
Seguim amb tu, segueixes amb nosaltres, però no et podem veure, ni abraçar, ni besar...
Per què és tan important aquest contacte físic, visual? És que no tenim prou amb sentir-te, i sentir-nos a prop teu? Necessitem que tots els nostres sentits s'omplin de tu: com era el tacte de la teva pell...? com de fortes les teves abraçades...? com de tendres eren els teus petons...? i quina cançó més agradable eren les teves rialles!.... .......... mai no ho podrem oblidar.
Annuska 17-sep-2007
"Las demanadas, y por consiguiente las necesidades, son las mismas o parecidas en cualquier parte del mundo donde nos encontremos. A pesar de todo, creo que, en general, en Occidente las necesidades son sobre todo espirituales. Las necesidades materiales, en la mayoría de casos, suelen estar cubiertas. Se da más bien una inmensa pobreza espiritual"
"El amor, eso que tanto nos cuesta describir, es la unica experiencia verdadera, real y perdurable de la vida. Es lo opuesto al miedo, la esencia de las relaciones, el núcleo de la creatividad, la gracia del poder, una intrincada parte del ser que somos. Es la fuente de la felicidad, la energía que nos conecta y que vive en nuestro interior.
El amor no tiene nada que ver con el conocimiento, la educación o el poder; está más allá del comportamiento. Es también el único don en la vida que no se pierde. Finalmente, és lo único que realmente podemos dar. En un mundo de ilusiones, un mundo de sueños y vacío, el amor es la fuente de la verdad"
E.K.R. i David Kessler
Estimada MONI...
Entre el MAR i EL SOL, ara ja voles lliure com una papallona, amb la lliçó de la vida ben apresa, i contenta d'haver donat tant d'amor als qui them conegut... gràcies Marisol !!El meu angelet
M'acaben d'enviar això. Gràcies, Annuska. Avui em trobava molt sol...Entrevista a Radio ESTEL
Ahir ens van fer una entrevista a Ràdio Estel a l'espai Projectes. Vam anar tots tres juntament amb el Miquel, fundador de Ca n'Eva i pare de l'Eva, la Carolina, col.laboradora de la Fundació, per parlar del nostre procès de dol i de la nostra experiència a Ca n'Eva. Si ho voleu sentir, cliqueu aquest reproductor.
6 de Juliol
Tota el nostre amor per la Paki i en Toni. I com no, per l'Asier, que avui hauria fet 24 anys. Gràcies, Asier, per enviar-nos la Paki, que tant ens ha ajudat i segueix sempre tan a prop nostre
Estimada Mercè,
Tot està bé, tot és com ha de ser... somriu i el teu pare també somriurà, allà on sigui perquè sap que té una filla fantàstica. T'estimem molt! una tendra abraçada de part de tots 4 ....
Sant Joan a Montserrat
Aquest any també hem passat Sant Joan a Montserrat, en companyia del nostre estimat Josep Maria, a qui agraïm la seva hospitalitat. Un nit plena de simbolisme, de màgia, de records, de pau; i també d'esperança.
Publicat a la revista MARATHON
Publicat a revista ACEM
Homenatge a l'Escola
L'Escola del David i l'Anna, l'Escola que és i serà sempre la del David, li ha dedicat un homenatge increíble, absolutament commovedor. Tots els nens de 4rt, 5è i 6è, van fer un dibuix amb alguna de les coses que més li agradàven al David abans i ara: parcs d'atraccions, videojocs, nespres, papallones, llocs, personatges d'aventures, guitarres... amb ells, una comissió va muntar un preciòs mosaic d'una guitarra amb els dibuixos miniaturitzats. Aquest mosaic romandrà sempre a l'escola, en memòria del David, amb tot el que més li agradava. Un homentage directe i silenciòs. Felicitats per la brillant idea, era dificl trobar l'equilibri, i no se m'ocorre una manera més encertada. Gràcies a tota l'Escola i especialment a la Cristina, la Imma, la Txell, l'Eva, l'Eli i la Marta. I també al Toni i l'Empar, pel seu discurs tan encertat, parlant als nens del David, de la Mort i del Record, ajudant als nens a que tinguin eines per crèxer amb menys por a la mort. És el millor homenatge. Aquest és un fragment del discurs:
"Ara fa un any, la mort d'en David va colpir aquesta escola d’una manera molt punyent, i encara ens fa empassar glops amargs tot sovint. Però també és veritat que la vivència d’aquest dol ha fet traspuar més sensibilitat al nostre voltant, més tendresa en els gestos i més espiritualitat en les accions. I els nostres fills estan aprenent a mantenir, més enllà de la matèria, el record d’un amic, un amic molt especial.
Ens hem volgut reunir avui per recordar el David. Ho farem al seu estil, amb alegria i il.lusió.
Aquest és un treball de tots els que el recordem. Fixeu-vos-hi bé: podreu veure llocs, lectures i moltes de les seves aficions... I si ho mireu des de més lluny, veureu la forma. La forma coneguda. La d’un instrument. L’instrument que més li agradava: la guitarra.
I si penseu en el conjunt, veureu que moltes petites coses, moltes petites aficions, moltes petites experiències, fan que siguem com som i, per això, únics i meravellosos.
Aquest treball el posarem en un lloc preferent a la nostra escola: en aquest vestíbul, per on passa tothom. Quan el mirem, farem un somriure i tindrem sempre present el regal que va suposar tenir-lo entre nosaltres.
Podem estar reconfortats que una part de tot allò que va viure en David en aquesta escola ho ha plasmat, en aquest mosaic, el treball de 300 mans, que han transmès l’estimació i el sentiment d’un nombre molt més gran de cors que hem tingut la sort de conèixer-lo i estimar-lo.
Les futures generacions de l’Onze ja no l’hauran conegut, però confiem que aquest mosaic els encomani l’estimació per en David que els seus companys hi han abocat durant la seva creació."
Publicat a EL PUNT
Regal dels avis
Els avis del David ens han regalat aquest bonic retrat. 
Avui he fet la declaració de Renda del 2007. Hi ha una casella que diu: “Si alguno de sus hijos hubiera fallecido en el año 2007, indique el número de orden con el que figura relacionado y la fecha de fallecimiento”. Tela... Poema de l'Anna
L'Alegria
L'alegria que jo sento
ve d'alguna part
sempre busco i busco
però mai l'he trobat.
Suposo que ve d'alguna part,
que no la podem veure,
però si algun dia m'hi fixés
segur que m'ho trobaria.
Hi deu haver alguna cosa
que em faci ser feliç:
els animals, la melodia,
coses que m'agraden a mi.
L'alegria em fa feliç
sense cap mena de violència,
però prefereixo estar això
que estar molt mal entesa
1er premi 4rt-A
Jocs Florals 2008
L'alegria que jo sento
ve d'alguna part
sempre busco i busco
però mai l'he trobat.
Suposo que ve d'alguna part,
que no la podem veure,
però si algun dia m'hi fixés
segur que m'ho trobaria.
Hi deu haver alguna cosa
que em faci ser feliç:
els animals, la melodia,
coses que m'agraden a mi.
L'alegria em fa feliç
sense cap mena de violència,
però prefereixo estar això
que estar molt mal entesa
1er premi 4rt-A
Jocs Florals 2008
Nespres
Per cert, fa poc vaig veure els primers nespres de la temporada. El David es pirrava pels nespres, una de les fruites més efímeres que hi ha, i tenia molt clar que només era temporada a l’Abril i al Maig. Cada any, quan veia els primers nespres, sempre li comprava. A casa li dèiem mikakus, què és el nom que reben a Badalona, d’on eren els avis de l’Anni. Fa poc el David ens va dir que ja no els volia anomenar així, perquè era una paraula de nens petits i ningú l’entenia quan la deia. L’any passat, el David se’n va anar al maig, amb els darrers mikakus de la temporada. Ho recordo perfectament. Amb l’Anni vam fer el comentari: “quan tornin els mikakus haurà passat un any sense el David”. Doncs ja estan aquí.Llibres recomenats sobre CREIXEMENT
La muerte, un amanecer d'Elisabeth Kübler-Ross
Muchas vidas, muchos maestros de Brian Weiss
Una nueva conciencia d'Eckhart Tolle
Hablando con el Cielo de James Van Praagh
Lazos de amor de Brian Weiss
Els Puzzles
La Montse Vergel ens ha fet un altre bonic regal. Són aquests puzzles amb les imatges del David, imatges dels darrers moments del David. Ha sigut una sensació molt extranya, la de fer aquests puzzles.Gràcies, Montse, t'agraïm que hi hagis pensat i hagis dedicat el teu temps a portar-nos una mica de la teva estimació.
El sueño con el ángel
Abel NortesUn día soñé con un ángel,
estaba durmiendo inquietantemente
y de repente me desperté,
él estaba ahí con un halo resplandeciente.
iba vestido todo de blanco,
y sonriente, y estirando sus brazos
me dijo:
“Quisiera llevarte conmigo,
pero todavía no es tiempo,
debes seguir viviendo
para seguir creciendo,
no te aflijas,
que cuando sea el momento,
yo vendré a buscarte;
en cuanto sepa la hora
vendré lo mas rápido posible
sé que estarás esperándome,
así que vendré
con un ramo de flores blancas;
que tanto te gustan;
sigue sonriendo y
disfrutando de la vida
porque en el sitio que estoy
tengo muchos amigos;
está alguien muy especial;
alguien con quien platico
de muchos temas interesantes;
también está un pequeño ángel
que llegó en Mayo,
estaba un poco asustado,
pero aquí también lo recibimos
todos con mucho amor;
aquí todos nos reconocemos...
somos viejos amigos;
ahora, que ya te imaginarás
que el mejor amigo
que he encontrado
es Jesús, mi viejo amigo.
Así que, como verás,
estoy bien, pero a veces me pongo
triste porque te veo llorar;
porque veo el dolor de tu corazón
y eso me hace perder
una pluma de mis alas.
Así que, quiero que rías,
quiero que goces de
tu familia,
de tus amigos y amigas
que pasees y que conozcas
sitios y personas nuevas.
Estoy muy feliz en este sitio;
aquí todos son muy amables
y tenemos muchas actividades.
cada día llegan
nuevas “almas antiguas”.
Siguió sonriendo y
se fue difuminando
y alejando poco a poco.
Cuando realmente desperté
en lugar de lágrimas
en la almohada
tenía una pluma de sus alas.
Carme
estaba durmiendo inquietantemente
y de repente me desperté,
él estaba ahí con un halo resplandeciente.
iba vestido todo de blanco,
y sonriente, y estirando sus brazos
me dijo:
“Quisiera llevarte conmigo,
pero todavía no es tiempo,
debes seguir viviendo
para seguir creciendo,
no te aflijas,
que cuando sea el momento,
yo vendré a buscarte;
en cuanto sepa la hora
vendré lo mas rápido posible
sé que estarás esperándome,
así que vendré
con un ramo de flores blancas;
que tanto te gustan;
sigue sonriendo y
disfrutando de la vida
porque en el sitio que estoy
tengo muchos amigos;
está alguien muy especial;
alguien con quien platico
de muchos temas interesantes;
también está un pequeño ángel
que llegó en Mayo,
estaba un poco asustado,
pero aquí también lo recibimos
todos con mucho amor;
aquí todos nos reconocemos...
somos viejos amigos;
ahora, que ya te imaginarás
que el mejor amigo
que he encontrado
es Jesús, mi viejo amigo.
Así que, como verás,
estoy bien, pero a veces me pongo
triste porque te veo llorar;
porque veo el dolor de tu corazón
y eso me hace perder
una pluma de mis alas.
Así que, quiero que rías,
quiero que goces de
tu familia,
de tus amigos y amigas
que pasees y que conozcas
sitios y personas nuevas.
Estoy muy feliz en este sitio;
aquí todos son muy amables
y tenemos muchas actividades.
cada día llegan
nuevas “almas antiguas”.
Siguió sonriendo y
se fue difuminando
y alejando poco a poco.
Cuando realmente desperté
en lugar de lágrimas
en la almohada
tenía una pluma de sus alas.
Carme
LEGO Star Wars II
Feia molts dies que no li enviava al David cap dels seus jocs preferits. Aquest m'és especialment entranyable. A passar pantalles!!Ha nascut l'Alba
Ha nascut l'ALBA, la cosineta de l'Anna i del David. 
Felicitats i petons als tiets Jordi i Natàlia!!!
El 25 de maig del 2007, el dia que va morir el David, l'Anna, la seva tieta, va plantar un pinyol d'albercoc. Doncs ha tornat a brotar. 05-Març-2008
Avui fa un any que l'Àlex ens va deixar físicament. Un record amb tota la nostra estimació cap a la Teresa, l'Andreas i l'Erika.
"Àlex, fill meu, ja fa un any que ens vas deixar. Ha passat tan rápid...Moltes vegades et sento tan aprop, quan bufa el vent, quan passa una cosa imprevista, quan una situació em fa riure. Penso que ets tu, un esser ara superior, que ens estás intentant consolar.Moltes vegades es fa difícil, molt difícil, seguir endevant amb ànims, pero llavors penso en la teva mare i la teva germana que necessiten tot el suport i carinyo que les pugui donar.
T'estimo, t'estimem.
Papa, 05-mar-08"
T'estimo, t'estimem.
Papa, 05-mar-08"
Extret de la pàgina WEB de l'Àlex http://www.alexmanz.com/
Ha nascut en TEO
Ha nascut un altre cosí del David i l'Anna. És en TEO. Felicitats als tiets Willy i Desirée.
.
comando knd
Els seus personatges favorits: COMANDO KND
Asier
Ahir, dia 29 de gener, va fer cinc anys que l'Asier ens va deixar físicament, amb 18 anys. L'Asier segueix protegint i guiant la Paki, la seva mare, una persona molt especial que durant aquest temps ha sabut transformar el profund dolor per la pèrdua de l’Asier, per un amor infinit, un amor que escampa incondicionalment. La Paki dedica la major part del seu escàs temps lliure a ajudar, donar consol, i mostrar un camí d’esperança a tots aquells que es creuen pel seu camí i que també han patit aquesta prova tan dura com és la pèrdua d’un ser estimat. En el nostre cas, l’endemà mateix del comiat del David, la Paki va trucar a la nostra porta i va aparèixer, talment com un àngel. I no sé que hauríem fet sense ella. En el dia d'avui, molts records a ella, al Toni i a l'Asier, amb tota la nostra estimació i admiració.Joan
Aquest és el Joan, de l’Escola de Música. El David estava molt orgullós de la seva amistat, perquè era un dels grans. Tenim força fotos del David on surt ell, potser perquè el David sempre procurava estar-hi a prop. Nosaltres, en silenci, ens estimem molt al Joan. Avui me l’he trobat pel carrer, i de manera encantadora, ens ha preguntat per nosaltres i ens ha explicat que ha començat estudis d’un tercer instrument. Malgrat tot, m’ha fet sentir feliç i agraït per tot el que li va donar al David.
David Vila
En David Vila ens va deixar al juliol del 2006 amb 30 i pocs anys, víctima de la leucèmia. Era (és) una persona brillant en el camp de les arts i també en l'esport. Com a curiositat, amb 7 anys va ser designat el nen més maco d'Espanya. El seu germà, en Lluís, és un correcat amb qui hem compartit molts sentiments, i que de seguida es va posar en contacte amb mi per oferir-me la seva ajuda. Li envio una forta abraçada. A més, el Lluís és un artista excel.lent. vilatrenca.blogspot.com
Kingdom hearts 2
El joc pel qual ara sentia autèntica passió. Una preciositat de joc que combina les noves estètiques d'animació amb els clàssics de sempre
Videojocs
Ara que ha sigut el seu aniversari, vull tornar a regalar-li aquest joc., "SLY (honor entre lladres)". El David es pirra per ell, i ha gaudit molt de les tres versions. Un dia vam anar al cine i van fer publicitat d'aquest joc, es va aixecar en la foscor i va cridar ben fort "aquest joc el té el meu tiet!!", i tothom va començar a riure. Un petó al Carles, el seu "deixeble" en vídeojocs i especialment en l'SLY.
http://www.us.playstation.com/Sly3/
2-gener-2008
PUBLICAT AVUI 6-1-2008 a LA VANGUARDIA
Avui ha sortit això publicat a La Vanguardia. El Sr. Segarra ha fet un altre article sobre Budapest on dóna resposta a la meva carta i a la d'un altre lector. No m'acaba d'agradar el to general de l'article, però en qualsevol cas agraeixo les seves disculpes i ja li he fet arribar aquest agraïment. En l'article s'esmenta el cas del David. Aquest és un fragment de l'article:
(...)"en el mes de mayo del pasado año, su hijo David, un niño de 12 años, fue atropellado mortalmente en Hungría, donde participaba en un festival para jóvenes músicos. Y el niño David fue trasladado a un hospital público de Budapest en el que permaneció cuatro días, en situación de muerte cerebral, y donde, según cuenta su padre, fue estupendamente atendido. Yo le creo y le pido disculpas y entiendo que esté ofendido por lo que dije en mi anterior crónica. Ahora bien, eso no quita que yo mantenga lo escrito. El caso del pequeño David (un caso que me consta que en Budapest se conoce y se recuerda) y otros casos protagonizados principalmente por extranjeros en los hospitales públicos de Hungría son la excepción que confirmala regla. (...) LA VANGUARDIA 1.pdf ">
(...)"en el mes de mayo del pasado año, su hijo David, un niño de 12 años, fue atropellado mortalmente en Hungría, donde participaba en un festival para jóvenes músicos. Y el niño David fue trasladado a un hospital público de Budapest en el que permaneció cuatro días, en situación de muerte cerebral, y donde, según cuenta su padre, fue estupendamente atendido. Yo le creo y le pido disculpas y entiendo que esté ofendido por lo que dije en mi anterior crónica. Ahora bien, eso no quita que yo mantenga lo escrito. El caso del pequeño David (un caso que me consta que en Budapest se conoce y se recuerda) y otros casos protagonizados principalmente por extranjeros en los hospitales públicos de Hungría son la excepción que confirma
Cliqueu a la imatge per llegir l'article sencer
L"arbre del Desigs
Aquest és el DAVID, l'àngel que ha recollit els desigs de tothom a l'Escola durant aquest Nadal. Gràcies de tot cor a la Txell i a l'Eva pel seu bonic detall.
En record de l"Àlex Manz
Aquest és l'ÀLEX, un noi de Sant Quirze que ens va deixar amb només 16 anys el 5 de Març d'enguany, dos mesos abans que el David. La seva mort va causar un fort impacte en el David, i el va esmentar diverses vegades tot i que no el va conèixer, però és que el seu accident va causar commoció al poble. Ahir vam conèixer als seus pares, l'Andreas i la Teresa, encantadors, ens van fer sentir molt bé, i vam poder compartir experiències i emocions. Una forta abraçada per ells. Crec que per fi l'Àlex i el David ja s'hauran conegut.
El blog del David a Catalunya Ràdio
En aquest enllaç podreu escoltar l'espai "la mirada pedagògica", dedicat aquesta setmana a la pèrdua d'un fill sota el títol: "perdre un fill: la prova més dura". Molt interessant per escoltar i per entendre. I fa esment al blog del David....
La Mort d\'un Fill Catalunya R
El David és rebut pel seu àngel
El nostre agraïment més profund al LUIS, la NÚRIA, la SARA i el DANI per aquest regal tan bell, que ens ha donat tanta pau. Ara ja tenim escenificada una imatge de com a ha arribat el DAVID al cel. Tot és serenitat, amor i felicitat.Hamtaro
El seus personatges favorits: HAMTAROAmb el Dani el 8 de maig
El seu gran amic. Dani, t'estimem, ets un trosset del David
PRESENTACIÓ CARAVANA SOLIDARIA
Dilluns, es va fer la presentació de la Caravana Solidària al Saló de Cent de l'Ajuntament, acte presidit per l'Alcalde de Barcelona i amb la presència de nombroses personalitats. Vaig quedar col.lapsat i emocionat quan en Francesc Osan, va fer esment al Natxo i l'Anna, i sobretot al David, i va dir que intentarien portar dignament el seu nom que han dedicat a un del 90 projectes que formen aquesta caravana. Un altre cop, el meu agraïment als que han tingut la idea de fer aquest homenatge tan formidable al David.
Publicat avui 14-11-2007 a ´LA VANGUARDIA"
"Pese a estar cerca de la tasa media de muertes por accidentes de tráfico, España es el segundo país que menos ha reducido estos sucesos en el período que va desde 1970 a 2004 (un 18%), superado sólo por Hungría (13%) (...)"
SISPLAU, modereu la velocitat al volant. Sisplau
SISPLAU, modereu la velocitat al volant. Sisplau
Amb el LLUÍS a les colònies del 2005 a Talarn
Un altre gran amic del David. Un altre trosset d'ell.Carnet de soci
Membre del club de fans de Harry Potter. Una abraçada a la Meritxell i la VivianActe de solidaritat
Estem molt agraïts a ACCIO SOLIDARIA DEL VALLÈS pel seu homenatge al DAVID
Conan
Els seus personatges favorits: CONAN
Víctor
En Víctor tenia 4 anyets i mig quan s'en va anar sobtadament. Aquí està amb el seu pare, l'Antonio. Una forta abraçada a ell i a l'Esther. David, tu que sempre t'has enrollat tan bé amb els nens petits, segur que has trobat un bon amic a qui entretenir amb els teus jocs.
Inuyasha
Els seus personatges favorits: INUYASHA
ARRIBA LA TARDOR AL NOSTRE JARDÍ...
Pot ser difícil trobar la pau en un món per al qual la tardor només és l'època en què la terra es cobreix de fulles seques.
Com podem entendre que també caiguin les verdes???
E.K.R.
Nou curs 2007-2008
Primer dia de l'Anna, Abans d'anar a l'escola. Amb el David.
El dol d'un infant
L'Anna va fer una rèpilca del David amb LEGO
Escrit per l"avi Àlex, mentre estàvem a l"Hospital de Budapest
"Hi ha qui necessita 80 anys per deixar l'empremta i qui en 12 anys en té prou. Un estel fugaç no es valora pel temps que es veu, sinó per la intensitat de la llum que dóna"
SORA
Els seus personatges favorits: sora
Primer dia de cole
Aquesta imatge és del primer dia de Cole del David. Va ser el 16-Sep-1998 i anava molt content al "cole dels grans" a fer P3. Avui (12-9-2007) és un dia molt dur perquè comença el curs i el David no hi és.
La mort de l'escolà
Aquesta cançó es diu La Mort de l'Escolà de Joan Josep Mayans, i me l'ha regalat un bon amic. És un poema d'en Verdaguer de 1884 i parteix del fet real de l'enterrament d'Eudald Miró i Florensa, que va ser escolà a Montserrat des de 1857 fins a la seva mort, al 1862, als dotze anys. El text és molt frapant i la música molt bella. És una cançó especial per escoltar i pensar en el David. I li dedico al Josep Maria, monjo de Montserrat, i que ens està ajudant tant.
El Poema diu així:
A Montserrat tot plora,
tot plora d'ahir ençà,
que allí a l'Escolania
s'és mort un escolà.
L'Escolania, oh Verge,
n'és vostre colomar:
a aquell que ahir us cantava,
qui avui no el plorarà?
En caixa blanquinosa
mirau que hermós està,
n'apar un lliri d'aigua
que acaben de trencar.
Té el violí a l'esquerra
que solia tocar,
lo violí a l'esquerra,
l'arquet a l'altre mà.
Sos companyons de cobla
lo duen a enterrar.
Lo rossinyol salmeja,
salmeja més enllà;
quan veu l'Escolania,
calla per escoltar.
Lo cant de les absoltes
comencen a entonar;
lo primer vers que entonen
del cel sembla baixar,
lo segon vers que canten
se posen a plorar.
Lo mestre de la cobla
los aconhorta en va,
les fonts ja són rieres,
i les rieres mar.
Oh patges de la Verge,
bé teniu de plorar,
al que millor cantava
venint de soterrar.
Los monjos també ploren,
sols canta un ermità,
sentint cantar los àngels
i amb ells lo nou germà,
aucell d'ales obertes
que cap el cel se'n va.
Mentre ell canta pels aires,
lo violí sonà.
DE LA JUNGFRAU AL CANIGÓ
La vigília de l'ascens a la Jungfrau, vam perdre el molinet del David. Vam comprar un altre a un taller d'avis minusvàlids que ens va acompanyar la resta del viatge, i que després vam lliurar a la Comunitat de l'Abadia del Canigó, on van fer una pregària pel DavidAL CIM DE LA JUNGFRAU
A 3500 ms d'alçada, trepitjant la neu fresca de la Glacera. El DAVID sempre ens va acompanyar a tot arreu.El tablier del cotxe durant el viatge a Suïssa
POEMA DEL DAVID AMB MUSICA
Un bon amic, en Jordi Valls, ha posat una música meravellosa al poema del David. Si voleu escoltar aquesta cançó mentre llegiu el blog, cliqueu aquí a baix.
EL SOMNI
Música: Jordi Valls
Lletra: David Rovira
Escrit per un bon amic
Fragment d'un escrit d'un bon amic, en Josep Maria, des de Montserrat. És un escrit que fa referència a aquesta foto, i que em va emocionar molt i que vull compartir amb tothom qui vulgui, perquè el trobo extraordinàriament bell."He estat molta estona mirant les fotografies del vostre fill. Vull dir-vos que tot mirant-les se m’han negat els ulls. Hi ha moments que he fet silenci. Cadascuna em diu moltes coses, però sobretot hi ha una que m’ha arribat al fons del cor, és la que està assegut a terra jugant amb una pedra. La trobo d’una bellesa tal, d’una tendresa. Hi ha un misteri que se m’escapa. Una música callada. Una harmonia. Una bondat. És la bellesa de la vida, eternitzada, transformadora. Val a dir, però, que mirant aquesta i d’altres fotografies, ha sorgit en mi el perquè de tot. La fragilitat de la vida, la poca cosa que som al costat del do immens i preciós de la vida, com els humans ens enfadem i discutim a voltes per coses tan absurdes que ens oblidem del més essencial i únic: viure la vida com a do estimant. Pensant que al vostre fill li agradava la música, gaudia de la música i amb la música, ben segur que va trobar, a la seva manera, la música vital i existencial de la vida: estimar.
Quin era el somni d’en David? Per a ell, ara, tot ja és de dia. No
és un adéu, adéu, sinó un a reveure. El gran somni de la vida, per a ell, ara, és la realitat de la vida. Veu la vida. Diu molt aquest poema!"
FLUPI
Us presento en Flupi, la nova mascota de la seva germana. Aquí està feliç sobre el lloc on reposen les cendres del nostre estimat David
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada